Els dies 22, 23 i 24 d’octubre de 2014 alguns professionals del CASG vam participar en el I Congrés de Serveis Socials que es va realitzar a Barcelona, al barri de Sant Andreu. Volem compartir amb vosaltres algunes reflexions que han sorgit després del congrés i amb les que ens hem sentit més identificades.

El context actual afavoreix una situació en que és fàcil perdre el sentit del nostre treball com a serveis socials. Hem de fer l’esforç d’anar recordant que la nostra tasca és fer visible els invisibles, atenent als vulnerables, entenent que tots podem estar en aquesta situació.

Recordant que l’ànima dels serveis socials, és la lluita contra les injustícies. La justícia social, els drets humans, la responsabilitat col·lectiva, el respecte a la diversitat són fonamentals en el treball i l’educació social. Cal lluitar contra les polítiques i accions injustes, defensant una distribució justa i equitativa dels recursos.

Com diu Zygmunt Bauman no estem en una època de canvis, estem canviant d’època. En la seva conferència Begoña Román, ens confirma que l’acceleració dels canvis provoca que una vegada avaluats els projectes, la realitat del nostre entorn ha canviat. Això genera desmotivació dels professionals. A la vegada hi ha hagut un retrocés de l’estat del benestar, hem tornat a una realitat assistencial i de caritat, com diu la frase : “pa per avui, gana per demà” i ens hem arribat a creure que la nostra feina és només donar recursos econòmics.

El problema de la pobresa és estructural i no de la crisi actual, com ens volen fer creure. Ens hem cregut el missatge, que la crisi és culpa de les classes socials més baixes, que han viscut d’ajudes i això ha fet que l’estat es quedes sense recursos. La pobresa infantil no sorgeix de la crisi actual, es dóna des de fa temps, i no es soluciona amb intervencions puntuals (beques de menjador, campanya de joguines…).

I amb tot això, què podem fer? Com diu la Begoña Román, ens cal creativitat, avaluar les intervencions i començar a pensar què és el què hem de deixar de fer.

Els serveis socials hem de ser un objecte identificable pels ciutadans. Hem d’augmentar la qualitat de vida de les persones, estar al costat de la gent que pateix, donar reconeixement i solidaritat perquè hi hagi confiança, autoestima, amor i impedir l’estigmatització.

Begoña Roman ens recorda: “les ànimes com els cossos també moren de gana”. La nostra tasca és terapèutica: l’escolta activa, l’acompanyament, el reconeixement, l’empoderament, ajudar-los a “narrar” les seves vides i que siguin els protagonistes d’aquestes.

En la conferència de Fernando Fantova, ens recordava que no hem de ser el cotxe escombra de l’estat del benestar i és imprescindible acotar la nostra tasca.

Recordar que els serveis socials són universals, som un sector estratègic de l’activitat econòmica, on la qualitat de vida i uns bons serveis socials activen altres motors de l’economia. Hem d’escoltar els moviments socials, ells estan pensant, creant, transformant, dignificant i empoderant a les persones… aquestes són les que tenen el veritable poder de canvi.

Poder compartir amb professionals de diferents àmbits, el moment actual en el que estan immersos els serveis socials, ens ha fet adonar de que es tracta d’una situació global i idèntica en tot el territori. Fer una reflexió crítica i constructiva, ens anima a no perdre de vista la possibilitat de canvi i de veure’ns com a motors de transformació. I sobretot, recuperar la il·lusió per les grans causes.

Nuria Asensio, Xènia Balsera, Anna Descals, Lourdes Badosa i Tere Triadú, treballadores i educadores socials del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa