Dissabte 11 de juny la ciutat d’Olot va fer un pas endavant pels drets civils; es va celebrar la jornada Va de Drets on van assistir un centenar de persones que es van apropar a El Torín per conèixer de què va quan va de drets i sentir, en primera persona, la defensa d’aquests des de diferents òptiques.

Obria la jornada el regidor de Drets Civils, Josep Berga «Intentarem transmetre la idea de responsabilitat compartida davant la discriminació» apostant per una ciutat que vetlli pel compliment dels drets i reconeixent la diversitat com un fet enriquidor de la nostra societat.

Jaume Barberà citava en l’obertura i en el tancament de la seva exposició al periodista i escriptor uruguaià Eduardo Galeano «Som el que fem però, sobretot, som el que fem per canviar el que som». Barberà reivindicava la diferència i la diversitat «les persones som persones, i punt. I les persones som diverses».

A mig matí l’escriptora especialitzada en islamofòbia i diversitat sexual i afectiva, Brigitte Vasallo ens recordava la importància del coneixement situat a través de la metàfora del mico que veient un peix al riu el treu d’allà pensant que s’està ofegant i el seu acte l’acaba matant: «El peix sap el que necessita com a peix, i el mico sap el que necessita com a mico, quan el mico es posa a pensar què necessita el peix possiblement no l’encerta, és molt important tenir en compte això abans de parlar i operar qualsevol situació que no vivim en primera persona». I citava a Audre Lorde per parlar de la diferència i com les diversitats (gènere, orientació sexual i raça entre altres) es relacionen en la dinàmica d’opressió i privilegi: “Estar juntas las mujeres no era suficiente, éramos distintas. Estar juntas las mujeres gay no era suficiente, éramos distintas. Estar juntas las mujeres negras no era suficiente, éramos distintas. Estar juntas las mujeres lesbianas negras no era suficiente, éramos distintas. Cada una de nosotras tenía sus propias necesidades y sus objetivos y alianzas muy diversas. La supervivencia nos advertía a algunas de nosotras que no nos podíamos permitir definirnos fácilmente, ni tampoco encerrarnos en una definición estrecha… Ha hecho falta cierto tiempo para darnos cuenta de que nuestro lugar era precisamente la casa de la diferencia, más que la seguridad de una diferencia particular.”

I començava després, la taula compartida Diveristat(s) amb tres activistes que van remoure les consciències de qui les escoltàvem:

Mostafa Shaimi, activista de l’Espai Antiracista de Salt-Girona que aplaudia l’encert en el nom de la jornada perquè «realment, va de drets i no va de cultura, ni d’identitat, ni de diversitat ni de tot aquest paquet d’altres coses. (…)». Shaimi explicava que la societat la divideixen moltes línies però precisament la línia dels drets «marca moltes vides» i posava exemples com el dret a vot, el dret a una documentació i el fet que la vida de les persones pugui estar regida per una llei d’estrangeria. Pol Galofré, activista trans defensava que «El problema no el tenim les persones trans, el problema el té aquesta societat que no ens deixa ser com volem ser», i finalment, Marga Alonso, activista del Moviment de Vida Independent afirmava que «No necesitamos politicas de segregación, necesitamos cambiar el imaginario.»

La jornada va acabar amb un piscolabis on es compartien opinions, es feien valoracions i d’alguna manera s’evidenciava que ningú sortia indiferent de la sala, i, com compartia Sandra Roura, intèrpret en llengua de signes de la jornada «Quan les coses es verbalitzen es fan més presents, més tangibles i és aleshores quan no pots esquivar-les ni passar de llarg.»

L’Ajuntament d’Olot ha fet una aposta pel reconeixement i la igualtat de tracte de tota persona independentment del seu gènere, opció sexual, cultura, creença o capacitats. I aquest any ens centrem especialment en garantir i vetllar pel dret civil a la diversitat sexual i de gènere. Hem iniciat les primeres passes des d’Acció Social i Cultura, s’ha creat l’itinerari IDENTITATS imPOSSIBLES, i treballarem perquè es vagin sumant altres àrees del Consistori, però no podem fer-ho soles, cal la implicació i convicció de tota la població per garantir que la nostra ciutat sigui inclusiva, respectuosa i ara més que mai lliure de discriminacions.

Tina Ruiz, tècnica del servei d’Atenció a la Comunitat del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa