Quan parlem de cultura de pau fem referència al conjunt de valors, actituds i comportaments que reflecteixen el respecte a la vida, a l’ésser humà i a la seva dignitat i que posen en primer pla els drets humans, el rebuig a la violència en totes les seves formes i l’adhesió als principis de llibertat, justícia, solidaritat i tolerància, així com la comprensió entre els pobles, els col·lectius i les persones. Una aproximació en positiu contraposats a la cultura de la guerra i de la violència.
La construcció d’una cultura de pau és una de les tasques fonamentals per construir un món més equitatiu i més just. L’Assamblea General de les Nacions Unides, va acordar 8 àmbits d’acció prioritaris:
-
L’educació per a la cultura de pau
-
El desenvolupament econòmic i social sostenible
-
El respecte pels drets humans
-
La igualtat entre dones i homes
-
La participació democràtica
-
la comprensió, tolerància i solidaritat
-
La lliure circulació d’informació i coneixements
-
La pau i seguretat internacional.
A Catalunya comptem amb un marc de referència que legitima les actuacions des dels serveis públics i recull el desig expressat per la ciutadania i les entitats social:
-
Llei 21/2003, de 4 de juliol de foment de la pau
-
Decret 101/2005, de 31 de maig, del Consell Català de Foment de la pau
-
Estatut d’Autonomia de Catalunya 2006
-
Llei 14/2997 de l’Institut Català Internacional per la Pau
L’Ajuntament d’Olot a proposta del Consell de Cooperació d’Olot va aprovar la Moció per declarar Olot, Municipi de Cultura de Pau. Amb el compromís d’ impulsar línies d’intervencions enfocades en l’educació i el foment per la pau i actuar a favor del desarmament i la desmilitarització, treballant colze a colze amb el teixit associatiu i la societat civil.
El curs «Promoure la Pau en un món en guerra» impartit per Fundipau, i organitzat pel CASG, ha estat el tret de sortida per impulsar conjuntament amb les entitats i ciutadania accions a favor de la cultura de pau que tregui tota legitimitat a la violència (física o psicològica) i a l’estructural – que inclou les injustícies socials i econòmiques, la desigualtat de gènere, les violacions dels drets humans i el no respecte al medi ambient.
En la 1a sessió, Antoni Soler, mestre, investigador i actual director de Fundipau va fer una aproximació als conceptes claus de cultura de pau, conflictes, violència i no violència. «La pau no és l’absència de conflictes, sinó la capacitat d’afrontar-los de manera constructiva. Remarcant que el rebuig a la No-violència també ha de ser el rebuig a la No-passivitat. La passivitat davant de la injustícia o el sofriment dels altres, és la pitjor de les possibilitats.
En la 2on sessió, Pamela Urrutia, periodista, investigadora i analista de conflictes a l’Escola de Cultura de Pau de la UAB, va fer una radiografia dels conflictes armats al món i les repercussions e impacte que té sobre la població civil. Va donar eines per entendre els conflictes i prendre posició davant els governs.
En la 3ra sessió, Xavier Masllorens , psicòleg i expert en cooperació, membre de la junta de govern de l’ICIP. Va qüestionar la defensa militar i per tant l’ús de la violència com mitjà per resoldre els conflictes. «Tapa» el conflicte però no el resol: no atenem les causes sinó només les conseqüències
En la 4arta sessió Jordi Armadans, politòleg, periodista i membre de Fundipau. Va marcar els tres eixos importants per treballar per la pau: Eradicar la violència física, superar la violència estructural, i substituir la cultura de la violència. I quatre camins:
-
Mobilització ciutadana (denuncia, campanyes, organització i participació social)
-
Educació (divulgació, formació i sensibilització)
-
Recerca (anàlisi, propostes, crítiques i construcció d’alternatives)
-
Intervenció (noviolència, desobediència civil, mediació, gestió i resolució de conflictes).
Entrevista a Pamela Urrutia en Ràdio Olot (Teló de fons)
0 comentaris