El passat dijous 21 de gener, es va celebrar el Dia Europeu de la Mediació, un procediment de gestió de conflictes que es basa en la idea que el procés de solució passa precisament pel restabliment del diàleg entre les parts en conflicte. Això significa que al llarg de la setmana sorgiran moltes iniciatives que intentaran visualitzar la mediació com un instrument molt vàlid quan qualsevol ciutadà o ciutadana té un conflicte o problema amb alguna altra persona. Però si ens fixem en aquestes iniciatives, també podrem veure com una gran part d’aquestes enfoquen la setmana en una sola cosa: el procés de mediació.

Precisament, ahir tornant a casa, i tancat en la solitud que proporciona el cotxe -aquella que et permet pensar i reflexionar sobre el que deixes enrere-, pensava que la mediació és una oportunitat per humanitzar la gestió de conflictes. És a dir, davant qualsevol conflicte o problema, sempre apareixen o es visualitzen aquelles dificultats o mancances que té l’altra persona. Aquella amb qui tinc el conflicte. En aquest cas, amb la mediació podem permetre que més enllà del conflicte sorgeixin les capacitats de les persones. Amb la mediació podem fer aflorar damunt la taula aquelles històries de vida, aquelles dificultats amb què cada persona ha de conviure cada dia..

Pensant en aquelles persones amb qui he coincidit en processos de gestió de conflictes, veig que sempre he tingut en compte una cosa: la meva mirada no
ha enfocat el problema, sinó que ha enfocat la persona. És a dir, quines capacitats i oportunitats té la persona que tinc al davant? Com puc millorar la seva qualitat de vida? Com el puc acompanyar a afrontar el conflicte i a restablir la convivència amb l’altra part? Aquesta mirada o reflexió va més enllà del que és el procés de mediació. Potser, fins i tot podríem dir que no és mediació. Però potser és el que precisament li fa falta a la mediació per ser reconeguda i utilitzada -per la ciutadania- com a forma habitual de resoldre els conflictes. En definitiva, és una manera de passar a gestionar un conflicte a asseure’ns a parlar de com reparem la relació amb l’altre, i això passa per:

1. Parlar de la història de vida, afrontar-la i decidir com volem avançar
2. Asseure’s amb l’altra persona i consensuar com volen que sigui la relació en un futur

Per això, i per celebrar el Dia Europeu de la Mediació crec que és indispensable escriure i pensar com reconvertim la mediació. Com la passem d’un procés rígid i que enfoca el desenvolupament a un procés que enfoca la persona. És a dir, parlem de persones i de com aquestes comencen a afrontar els conflictes de forma dialogada i reparant les relacions danyades, amb l’acompanyament del mediador o d’aquella persona que es dedica a la gestió de conflictes. Tornant als meus pensaments i reflexions del cotxe, avui mateix he parlat amb moltes persones i he participat en espais de gestió de conflictes, i m’he quedat amb una sensació: la gent té ganes de ser escoltada, de ser compresa, de saber que l’altre pensa en ell o ella, d’entendre el perquè de les coses i sobretot de ser estimada. Potser avui hauríem de pensar o reflexionar sobre com podem ajudar l’altre a reparar possibles relacions trencades.

Mentrestant, jo em quedo amb una cançó d’Oques Grasses que es diu Coet i que pretén portar-nos lluny d’on som, però tenint clar d’on venim i el que tenim. No deixem passar els dies per la finestra, i gaudim del que ens pot aportar la mediació en aquells casos on pensem que convé una mirada enfocada a la persona. Ens sorprendrà veure com el protagonisme l’agafen les persones.

Feliç dia de la mediació i penseu que els conflictes són una oportunitat de canvi, d’acostar-nos més a l’altre i de buscar punts en comú que aparentment semblaven impossibles.

Eduard Carrera, tècnic comunitari del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa