10/12/2013 | El Consorci d’Acció Social es va plantejar en els seus objectius estratègics 2013: Fomentar l’ètica entre tots els professionals de la institució. Una de les actuacions per assolir aquest objectiu va ser la jornada de formació i reflexió sobre l’ètica aplicada en l’acció social que es va dur a terme el passat dimecres dia 4 de desembre i que va anar a càrrec de la Begoña Román.

Va estar un plaer poder escoltar les seves explicacions i reflexions, emmarcades des del gran coneixement que té sobre la pràctica. Per tant, des d’aquí agrair-li sincerament la presència a la jornada i per ajudar-nos a millorar la nostra acció professional i personal, ja que com bé diu, volem que les persones que treballen a serveis socials siguin reflexives i tinguin unes virtuts determinades.

Ens va ajudar a entendre que cal més ètica que moral i conèixer bé la diferència, que cal més ciència que consciència i ens cal més interdependència que dependència. Vam poder desgranar tots aquests conceptes.

Vam poder aprofundir en la importància clau de l’argumentació de  les nostres actuacions i deixar aquelles respostes col·locades a la defensiva, com són: “sempre s’ha fet així“, “ho diu el protocol“, “és tradició“, “és il·legal“, la majoria ho ha triat“… Una bona argumentació, per fer o deixar de fer, és la que té en compte quins són els valors, les accions, les conseqüències i el context.

Que interessant va estar escoltar sobre l’ètica de la responsabilitat, el compromís social i la necessitat de posar límits als nostres serveis o accions per precisament evitar provocar desconfiança.

La nostra acció, ha de provocar estabilitat, tranquil·litat a la persona atesa, ha de crear capacitat, empoderament  i crear vincles. La persona ha de participar en el seu plantejament personal, i cal que l’ajudem a anticipar-se. És necessària la corresponsabillitat en qualsevol intervenció.

Begoña Roman ens va poder descriure: l’ètica personal, els nostres valors, les nostres preferències; l’ètica cívica, l’espai públic, hem de conviure amb persones amb uns valors diferents, és l’espai dels drets i deures; l’ètica professional, cal que ens plantegem quin tipus de professional volem ser, volem fer el just o buscar l’excel·lència i l’ètica de l’organització què espera la institució del professional.

En quan als dilemes ètics, vam poder veure que si un dret  atenta contra un altre dret, tenim un dilema real , no és senzill, però cal ponderar-lo. En el cas de dubte, sempre a favor del més feble, o bé del dret més transcendental. Cal esquivar sempre que puguem decisions irrevocables, per si cal modificar la decisió.

Vam poder acabar la jornada aprofundint en la confidencialitat, en les preguntes que cal formular-se, què hem de dir, a qui, quan, com i perquè.

Teia Fàbrega, directora del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa