“Els individus ens acostumem a resistir-nos als canvis. Ens hi adaptem perquè venen fets, no perquè vulguem canviar o pretenguem impulsar processos de transformació social”.¹

Podem estar d’acord o no amb aquesta afirmació de Salvador Cardús, però si que és cert que ens convida a reflexionar de com la participació social afavoreix a la cohesió, i quin paper hi té l’acció comunitària en aquesta situació.

Si tenim en compte que ens trobem en un context canviant, incert, i que els individus no promovem els canvis sinó que ens hi adaptem un cop ens hi trobem, podríem afirmar que la participació no hauria de ser un vehicle per transformar la societat sinó perquè la ciutadania tingui la oportunitat d’expressar-se, si així ho considera. Això és precisament del que es parlava a les jornades «Noves mirades a l’acció comunitària» que va organitzar el Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya.

Per tant, en el marc de la jornada es varen posar damunt de la taula reflexions o idees que giraven al voltant de la resistència als canvis, de la participació com a vehicle o no de cohesió social i de la necessitat de mirar de forma diferent la intervenció que desenvolupen els treballadors de l’acció comunitària. Ens hem acostumat a adaptar-nos a la realitat, i hem perdut de vista la finalitat última de la nostra feina. No es tracta tant d’impulsar la participació de la ciutadania, sinó que s’ha de vetllar per la responsabilització d’aquesta en els temes que ens afecten de forma comunitària. En definitiva, no s’ha de perseguir la transformació social sinó de respectar la ciutadania a través d’impulsar la diversitat i la pluralitat. Volem construir societats diferents? O volem construir societats diverses i plurals? Si optem per la segona, acceptem que els canvis que ens afecten venen donats i que el que fan les persones és adaptar-s’hi i per tant, la nostra intervenció hauria de facilitar que les persones es puguin acomodar i es reconegui la seva diversitat. Això significa, que l’atenció no cal centrar-la en la participació sinó en adaptar-se a la diversitat social i pensar en fer coses diferents per treballar de manera comunitària. De manera que no prioritzem el procés, sinó que prioritzem el fet que les persones no quedin aïllades.

Aquesta és, en part, la visió que es volia transmetre en les jornades. Una visió que va més enllà de reflexionar sobre com es treballa des de l’àmbit comunitari, sinó que pretenia provocar un canvi de mirada. Un canvi d’enfocament que ens faci sortir de la nostra zona de benestar. Però amb la finalitat que la participació deixi de ser vista com a simple participació, sinó que serveixi per establir vincles socials per evitar l’aïllament de les persones.

Finalment, al llarg de la jornada es proposaven idees o es plantejaven reptes per el treball comunitari. Un treball que no pertany només a uns o altres sinó que pertany al conjunt de la ciutadania. Aquestes idees o reptes son les següents:

• Afrontar la pobresa i l’exclusió amb polítiques socials transversals i amb una finalitat d’evitar l’aïllament social de les persones.
• Involucrar a les organitzacions de voluntariat i de la comunitat en el desenvolupament, seguiment i avaluació de les polítiques i els programes, juntament amb ciutadania i governs (nacionals, regionals i locals).
• Permetre a les comunitats tenir vocació investigadora per a identificar millor les necessitats, monitoritzar i avaluar les diferents iniciatives que puguin sorgir.
• Fomentar intervencions graduals i intensives en els territoris que presenten certes mancances estructurals. Però no només posar la mirada a territoris o barris amb dificultats, sinó que també cal treballar per integrar i evitar l’aïllament de qualsevol ciutadà o ciutadana.
• Treballar per eliminar les barreres socials, construcció d’estructures urbanes sostenibles, promoure canvis econòmics estructurals i fomentar la cohesió social.
• Invertir en desenvolupament urbà, millora de l’habitatge i condicions de vida que apostin per potenciar els recursos econòmics i humans dels que disposen les comunitats.

En definitiva, sorgien idees i reflexions molt generals, però si que es va concretar que tenim un repte damunt de la taula: Estem molt avesats a admetre que vivim en una societat canviant, en una societat líquida com afirma Zygmunt Bauman² en el seu llibre “Modernidad liquida”, però tot i aquesta consciència, encara tenim la tendència de seguir treballant amb la mirada enfocada al procés i no tant a les necessitats que generen aquests canvis. En altres paraules, continuem centrant-nos en la persona i en la necessitat de dir-li que ha de participar d’alguna manera de la vida comunitària. No pensem en què potser no cal que participi. El que no podem permetre és que quedi aïllat. Que acabi sent invisible o innecessari tenir-lo en compte per part de la resta de ciutadania en la construcció dels valors, normes socials i ideals que ens han de definir com a societat. I en aquest punt se’ns presenta un repte: com ens ho farem? com podem fer-ho des d’una vessant comunitària sense caure en el parany de la participació per la participació?

Eduard Carrera, tècnic comunitari del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa

[divider top=»0″]

¹ Frase de Salvador Cardús en el marc de la conferència inaugural de les jornades »Noves mirades a l’acció comunitària». Novembre de 2014.
² Zygmunt Bauman. Modernidad Líquida. Fondo de cultural Económica de España. 2002.