16/10/2013 | El passat dia 4 d’octubre, al Museu de San Telmo de Donostia, es va celebrar el seminari Acolliment i convivència (Harrera eta bizikidetza), organitzat per la Diputació Foral de Gipuzkoa i en col·laboració amb la Cooperativa Emun. Des del Departamento de Migración i Diversidad del Govern provincial estan treballant en la construcció d’un model propi sobre acollida i convivència, i és a partir d’aquesta premissa que tenen la necessitat de donar a conèixer bones pràctiques que serveixin de marc de referència per construir el seu propi model.
Hi va haver 6 ponències: dues de Galícia sobre l’acolliment lingüístic de la llengua galega; dues experiències del País Basc, en concret de les poblacions de Pasaia i Lasarte, sobre diversitat i convivència; i dues de Catalunya, una sobre Com guanyar més parlants de català a càrrec de Plataforma per la llengua, i l’altra sobre L’acollida com a primera fase de l’inclusió social, a càrrec de les dues representants del Consorci que van assistir-hi, l’Elena Masanas i la Rosario Mantero. En aquesta última, es va parlar de l’acollida com un valor social comú entre persones i els pobles, de quin és el nostre model d’acollida, dels elements que han facilitat la implementació del servei en la nostra ciutat i dels reptes de futur on volem promoure l’acollida com a un valor de ciutat, una manera de fer que es vagi implementant en els diferents àmbits.
El títol de la vostra ponència ja ho diu tot: » L’acollida com a primera fase d’inclusió social», com d’important és i ha de ser sentir-te acompanyat en un moment del procés vital d’una persona on es conviu amb tantes incertes, tantes angoixes, tantes inseguretats, … aquest model de procés d’acollida que plantegeu dóna coma mínim aires tranquil·litzadors davant tanta incertesa. Suposo que una experiència super interessant. Enhorabona!
Gràcies, Jordi. Estic d’ acord amb tu en que aquest moment és essencial per la persona que arriba, ja que d’ alguna manera la predisposa a continuar el repte de la nova vida. I també és molt important que la ciutat, els que la governen i els que hi viuen, facin de l’ acollida un valor social i cultura. Una manera de fer que ens pot ajudar a apropar-nos i trobar-nos.