27/09/2013 | A principis dels anys 80 en les institucions i serveis del nostre país, es va produir un augment important de demanda d’educadors, amb diferents denominacions (educadors, cuidadors, monitors…) i distintes categories professionals, però amb el mateix perfil professional.

En el procés de recuperació democràtica, les nostres institucions, mostren una preocupació per donar respostes a les problemàtiques socials i desenvolupen un seguit de legislació i reglamentació: Llei de serveis socials (any 85), Llei de protecció de menors (any 85), reglament penitenciari (any 84), regulació de centres ocupacionals per a persones amb disminució (any 87)… entre altres, i en totes elles es comença a parlar de la figura de l’educador com una figura professional i necessària per atendre les persones i famílies en situació de vulnerabilitat.

Per cobrir aquesta necessitat professional no hi havia persones formades, però ni en possibilitat de formar-se, que era més greu… Sempre que hi havia una trobada d’educadors es manifestava  la necessitat de formació específica. De fet, en les conclusions de les I i II jornades sobre Marginació Social organitzades per SER.GI celebrades a Girona  l’any 1980-81 quedava molt clara aquesta necessitat. Fins i tot en les II jornades, es va decidir, i cito textualment: “Es sol·licitarà formalment a la Generalitat i a la Diputació la creació d’una Escola d’Educadors Especialitzats a les comarques gironines”. Tot i que la Diputació va prendre algun acord de desenvolupar la idea,  no va tirar endavant…

Augmentava la preocupació, veient que la demanda augmentava i s’estava cobrint amb persones sense formació específica i molt sovint amb persones formades en diferents disciplines, que aquests llocs de treball els valoraven de pas cap altres sortides professionals.

L’any 1984 un grup de persones sensibles i preocupades  en tota aquesta situació es troben per pensar en la possibilitat de desenvolupar una escola de formació per educadors. Eren: F. Carbonell, M. Casadevall, J. Jubert, A. Martinell, A. Mora,  M. Palahí,  J. Ribera, F.Rodriguez,  J. Sureda i una mica més tard, Teresa Castanys i  Carme Jornet.

I és SER.GI qui patrocina la iniciativa. Dissenya el funcionament i busca el suport institucional.

A partir del maig del 1985 es pren la decisió ja ferma de tirar endavant l’escola. I es constitueix el consell gestor, comissió executiva i l’equip pedagògic. L’Escola d’Educadors Especialitzats de les comarques gironines neix l’any 1986.

Jo, igual que molts educadors de les comarques gironines som fruit d’aquella escola. Fruit del compromís cap a la intervenció social i educativa d’un grup de  persones i d’una entitat: SER-GI. Ara tenim reconeixement professional, una diplomatura, sense ells no hauria estat així. Per tant, crec que és de justícia en nom de tots els educadors de les comarques gironines dir GRÀCIES.

Pel que fa a aspectes més personals dir, que quan mires la teva trajectòria professional identifiques moments claus, no n’hi han gaires, són molt importants i decisius, per mi, l’escola d’educadors especialitzats n’és un d’ells. L’escola em va donar una base formativa excepcional, basada en uns valors indispensables per poder exercir la meva professió.

L’escola em va permetre també, conèixer un dels meus mestres, Antoni Julià, que trobo a faltar i que em va ensenyar els valors del compromís i de la responsabilitat.

Per tot això, moltíssimes gràcies pel vostre compromís, moltes felicitats i per molt anys!

Teia Fàbrega, directora del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa

Veure notícia relacionada