El 3 i 10 de novembre del 2015, integrants de l’Equip d’Atenció a la Infància i Adolescència (EAIA) del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa van participar en la 6a edició de les Converses d’Ètica Aplicada, a la seu de DIXIT a Girona, sobre el secret professional i els abusos sexuals a infants. Aquestes converses estaven dirigides pel Sr. Joan Canimas, coordinador científic de l’Observatori d’Ètica Aplicada a l’Acció Social, el qual va convidar dos ponents per tal d’exposar els pros i els contres de les diferents possibilitats d’actuació, especialment la centrada en la denúncia o no dels fets per part de la víctima o dels professionals coneixedors, i dels dilemes ètics que sorgeixen d’aquestes actuacions.

La primera ponent va ser la psicòloga Sra. Pilar Polo, de la Fundació Vicki Bernadet (entitat dedicada al tractament de persones que han patit abusos sexuals), que va exposar que tota situació d’abús sexual s’ha de denunciar, ja que la denúncia té dues finalitats: per una banda, té un valor terapèutic per a la víctima i com a mecanisme de protecció, i per l’altra, qualsevol abús se sustenta en el silenci, el qual es trenca amb la denúncia. Va mostrar la seva disconformitat amb el fet que els professionals no denunciïn activament, emparant-se en el secret professional, ja que no ajuden la víctima a afrontar la situació. I, alhora, no s’ajuda l’Administració de Justícia a fer que modifiqui determinats circuïts, escenaris i/o actuacions que són contraproduents per a la víctima. Com més denúncies, més possibilitats de canviar l’Administració de Justícia.

El segon ponent va ser el Dr. Antoni Natal Pujol, pediatra de la Unitat de Pediatria Social de l’Hospital Pujol Germans Trias, el qual va exposar que no sempre s’ha de presentar denúncia, ja que s’ha de fer una valoració de quina tipologia d’abús ha estat, de si ha estat un abús intrafamiliar o no, la freqüència d’aquest, l’edat de la víctima, la protecció que poden exercir els progenitors o l’administració, etc. Va incidir en la importància que té un abús per a la persona, ja que aquest provoca un greu problema de salut, amb unes conseqüències biològiques i psicològiques importants. La denúncia pot provocar una segona victimització i agreujar els problemes de salut. Va exposar que a vegades el fet que els professionals ho denunciïn no és una mesura protectora envers l’infant, sinó un mecanisme de traspàs de responsabilitat i d’autoprotecció, i fins i tot, per apaivagar la ira cap al presumpte agressor.

Per tant, estem davant una intervenció professional molt complexa en què es plantegen molts dilemes ètics. En l’ètica no hi ha principis absoluts, només la identitat i la dignitat de la persona.

Us convidem a continuar reflexionant sobre aquest tema:

• Per a qui servirà el fet de denunciar?
• Per a què servirà el fet de denunciar?
• El dret a la confidencialitat de l’infant i/o adolescent?
• El professional pot denunciar sense el consentiment de l’infant i/o adolescent?
• I la victimització secundària de la víctima en el judici?
• Fer públic l’abús ajuda l’infant i/o adolescent, especialment en entorns rurals?
• Cal discernir entre la tipologia d’abús, la durada d’aquest, l’abusador, l’edat de l’infant i/o adolescent, etc.?
• És un mecanisme de protecció i de reparació per a l’infant?

Equip d’Atenció a la Infància i Adolescència (EAIA) del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa

[divider top=»0″]

Font de la imatge destacada: infancia robada de gaelx a Flickr sota llicència Creative Commons