09/04/2015 | El passat 24 de març, la Direcció General per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya va acollir la jornada «Del rumor a la xenofòbia. Estratègies per fer-hi front«, organitzada per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis.

L’objecte és col·laborar interinstitucionalment en una estratègia per tot Catalunya amb la finalitat de trencar tòpics i rumors que existeixen sobre la diversitat cultural i en pro de la convivència.

A la jornada hi van assistir dues tècniques del Consorci i va servir per difondre i compartir les experiències i les estratègies que, a diferents municipis catalans, s’estan desenvolupant per combatre els rumors i estereotips sobre diversitat cultural que dificulten la convivència als barris.

La jornada també va servir per reflexionar sobre les Estratègies comunicatives per prevenir la difusió dels rumors i el foment dels prejudicis. Loreto Rubio, doctora en Mangement Sciences per la Universitat Ramon Llull (URL), va explicar al respecte que un dels punts més importants a reforçar és precisament la capacitat de comunicar des d’un enfocament holístic que combini l’operativitat, l’aspecte simbòlic i l’aspecte vivèncial.

A la segona part, Taula d’experiències, la tècnica del Consorci Rosario Mantero va participar-hi amb l’aportació següent:

Què pensem, què volem aconseguir, quin camí escollim, com ho fem?

Algunes reflexions al voltant dels significats d’estereotips, prejudicis…

Partim de que són actituds i comportaments inherents a l’ésser humà. Que formen part del nostre univers referencial (racionalitat i emocions) que ens ajuda a construir la (nostra) identitat i contrastar-la o comparar-la amb altres. Que poden ser positius, neutres o negatius.

Aquesta normalitat es trenca quan a un grup se’ls estereotipa de forma negativa, alimentant una actitud discriminatòria i d’exclusió. Llavors parlaríem d’actituds xenòfobes, racistes i etnocèntriques. I necessita d’una resposta institucional i de la ciutadania.

Combatre o conviure… Què volem aconseguir ?

Pensem que més que respondre als rumors amb una campanya, apostem per construir un model de ciutat. Definir una linia de treball, fer les coses d’una determinada manera. Comptem amb un marc referencial que són els principis i valors definits en el Pla per a la Inclusiu i la Cohesió Social, com són la ciutadania, en el sentit de drets civils, socials i polítics; corresponsabilitat (institució, administració i ciutadania) i enfocament multidimensional (tenint en compte tots els factors) entre altres. I ho fem a través del Pla d’acció anual , incorporant la diversitat en un sentit molt més ampli (diversitat funcional, religiosa, grups d’edat, vulnerabilitat, gènere, etc.) i aplicant-lo d’una manera transversal en totes les accions que portem a terme. I ho fem amb dues línies prioritàries:

1. Microconverses, espais de relació i coneixença. A traves de projectes i accions com Veïnatge i convivència, Tallers de conversa entre mares, els grups de col·laboradors en actes de ciutat , Tallers de sensibilització per les escoles i per grups d’adults, entre altres.

Aquests espais de relació ens dona la clau per aproximar-nos els uns als altres, perdre la por i fer el camí cap el reconeixement i l’acceptació

2. Crear discurs i marc comunicatiu. Que ens permeti ser-hi present en els mitjans de comunicació des del què fem, i sobretot , com ho fem i què pensem. Generant debat, aportacions, reflexions i opinions.

L’altre aspecte important es el posicionament i l’actitud que ha de tenir els gestors o treballadors de l’administració d’incloure la diversitat cultural com un repte de qualitat en l’atenció a la ciutadania.

En definitiva, durant la jornada es va posar de manifest que el gran repte passa per trencar la dinàmica de «ells» i «nosaltres» i passar d’immigrats a ciutadans, de la coexistència a la convivència i a fer visible i reconèixer la diversitat cultural de la nostra societat, un repte comú que ens convida a totes i tots a pensar i construir la societat que volem.