El 5 de juliol de 1986, va néixer el Fons Català: constituït per 27 socis i una Junta Executiva presidida per l’aleshores alcalde de Salt, Salvador Sunyer, i formada per sis ajuntaments (Arbúcies, Olot, Santa Coloma de Gramenet, Tarragona i Terrassa) i tres entitats (Justícia i Pau, CIEMEN i Càritas Diocesana).

Aquesta peregrinació inicial, juntament amb el suport decidit d’entitats com Justícia i Pau i el CIEMEN, va contribuir enormement a arribar als 315 socis actuals, entre ajuntaments i entitats supramunicipals, que representen el 86% de la població de Catalunya. Entre tots, han donat suport a gairebé 3.000 projectes de cooperació i/o de sensibilització i educació al desenvolupament.

Al llarg d’aquests 30 anys la cooperació al desenvolupament ha evolucionat molt i el Fons Català ha hagut respondre als nous reptes, l’últim dels quals, malauradament, és la crisi de la població refugiada en trànsit a Europa víctima dels conflictes armats a l’àrea Mediterrània. La participació d’uns 170 ajuntaments i ens supramunicipals, que hi destinem prop d’1,5 milions d’euros per executar 20 projectes d’ajut humanitari a les rutes de fugida, 16 projectes d’educació al desenvolupament i treballem per concretar propostes de suport als municipis que es troben a la ruta que fan les persones refugiades, alhora que han manifestat el compromís del món local d’oferir els nostres municipis territori d’acollida i protecció.

Segons la presidenta, Maritxell Budó “Gràcies al compromís ininterromput del món local català amb el desenvolupament dels països i pobles del Sud i amb la solidaritat internacional, malgrat els darrers anys de crisi que han estat molt durs per a la cooperació, no partim de zero sinó d’una feina feta i d’un treball de fons que ha deixat petjada a la cooperació catalana”.