Fa uns dies, alguns companys del Consorci vam assistir a una xerrada informativa duta a terme pel cap de la Unitat Central de Tràfic d’Éssers Humans dels Mossos d’Esquadra, el qual va fer una pinzellada sobre aquesta realitat a Catalunya i, bàsicament, va parlar dels indicadors de sospita que hem de tenir presents per tal de fer saltar les alarmes i pensar que podem estar davant un cas de tràfic de persones amb finalitat d’explotació sexual.

Explicava que malgrat ser al segle XXI, l’esclavitud i la captivitat continuen essent un realitat avui en dia, en la pràctica actual del tràfic d’éssers humans. Cada any milions d’individus, la majoria dones i nens, són enganyats, venuts, coaccionats i obligats a viure situacions d’explotació de les quals no poden escapar. Són les mercaderies d’una industria global que mou milers de milions de dòlars i que està dominada per grups criminals molt ben organitzats. Actualment aquesta és la tercera indústria criminal del món, després del tràfic d’armes i del tràfic de drogues.

Tenir al davant les crues dades d’aquestes situacions a casa nostra va ser un xoc per a tots nosaltres. A vegades, des del nostre món, en el nostre dia a dia, la nostra vida… no tenim coneixement d’alguns drames humans que viuen moltes persones, no gaire lluny de nosaltres. Drames que s’inicien amb la pobresa, la falta d’oportunitats, la desigualtat i la injustícia. Vam ser conscients que som testimonis només de la punta de l’iceberg, i que darrera del que podem veure a les carreteres, del que podem conèixer per alguna experiència personal o laboral, hi ha unes màfies tan complexes i perilloses que no hauríem imaginat mai.

Tenir aquesta informació és el primer pas per ser conscient de la tragèdia que viuen aquestes persones, de com és de dura la seva vida i la de la seva família i de tot el que han d’arribar a suportar i a patir.

Les bandes traficants d’éssers humans majoritàries a la província de Girona són búlgares, romaneses i nigerianes, i comencen a aparèixer també les sud-americanes i les xineses. Totes elles utilitzen la coacció com a motor de l’activitat criminal, a partir d’alguns elements clau: el deute, l’amenaça física, l’amenaça cultural, l’explotació demandada, l’estat de necessitat, la captació romàntica i/o l’adoctrinament.

Els indicadors que ens poden posar en alerta s’agrupen en diferents àmbits:

• Físics i/o conductuals. Símptomes de maltractament, actitud neguitosa, incapacitat per comunicar-se, manca d’higiene, desorientació geogràfica, incongruències i contradiccions, manca de diners.
• En relació al tràfic. Preu excessiu del viatge, pagament a destinació, viatjar en companyia de tercers en les mateixes condicions, viatjar de manera forçada o sota engany, falsa informació sobre el viatge, excés de passatge.
• Entorn. Persones vigilant-les, acompanyament d’un controlador, transport fins al punt d’exercici, mesures de seguretat en els pisos i establiments, viure al mateix lloc on es treballa, desplaçaments sempre acompanyades, visites mèdiques acompanyades on sovint l’acompanyant fa de traductor, aïllament social, prohibició de comunicar-se amb persones fora del seu e torn de proximitat, control temporal dels serveis sexuals, sancions relacionades amb la conducta de la dona.
• Indicadors directes. Declarar ser explotat, declarar haver estat forat, enganyat o coaccionat, declarar estar involucrat en activitat il·legals, por a represàlies pròpies i sobre tercers.
• Ubicació. Carència d’identitat, documents falsos, desorientació geogràfica, incapacitat d’ubicar-se, punt d’exercici escollit o imposat.

Aquests indicadors ens poden ajudar a detectar si alguna persona del nostre entorn, personal o laboral, pateix alguna situació d’explotació. Caldrà informar als serveis policials, tenint molta cura i precaució del que implica per aquestes persones poder denunciar la situació que estan vivint, i treballar conjuntament per garantir la seva protecció, organitzant de forma molt coordinada la seva atenció.

Moltes vegades jutgem a les persones amb prejudicis, sense conèixer res de la seva història, la qual poden estar vivint amb molta por i situacions d’extrema duresa. Aquesta reflexió ens hauria de possibilitar una mirada diferent, més oberta i comprensiva, que ens acostés a tenir un món més just.

Lali Surià i Maite Marcó, serveis d’Atenció a la Infància i Família del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa

[divider top=»0″]

Font de la imatge destacada: Trata de personas de Imagens Evangélicas a Flickr sota llicència Creative Commons