El passat mes d’abril, personal del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa vam assistir al curs «La gestió col·laborativa d’espais i equipaments públics» organitzat per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.
La formació partia de la base que noves formes de gestionar espais i equipaments públics són possibles. Més enllà de la tradicional fòrmula de gestió exclusiva d’equipaments per part de les administracions, els ponents obrien la finestra a noves experiències de gestió. Noves maneres conjuntes de gestionar allò públic i de coresponsabilitzar a la ciutadania en aquest àmbit.
La gestió col·laborativa, posa l’èmfasi en la importància del treball compartit. I és que la gestió dels espais i equipaments públics ha de deixar de ser una matèria exclusiva de les administracions públiques. Cada vegada més, la ciutadania, organitzada o no, reclama incidir en com es gestionen uns espais que són de tothom.
En un moment com l’actual, en el qual conceptes com el govern obert, la participació i la transparència són cada vegada més presents, la gestió col·laborativa implica precisament una nova forma de treballar conjuntament que permet a la ciutadania implicar-se en més o menys grau en aquesta gestió.
A través d’experiències com Casa Orlandai a Barcelona, la Xarxa de Custòdia del Territori i seguint la Guia per a la gestió col·laborativa d’espais i equipaments públics es van exposar diferents maneres de gestionar equipaments.

Des de les formes més institucionalitzades fins a les més participatives, es van donar a conèixer quins són els diferents models de gestionar de manera col·laborativa (entre administració i entitats-ciutadania) i els punts forts i els punts febles de cada una d’elles.

Aquests diferents models de gestió es poden donar en diferents espais: espais oberts, equipaments d’àmbit urbà o d’àmbit rural (solars, jardins, finques, ecomuseus, centres cívics, equipaments culturals, esportius…).
I és que, com diu un proverbi xinès «Si camines tot sol, aniràs més de pressa; i si camines amb companyia, arribaràs més lluny».
Font de la imatge destacada: Parc Nou de Börkur Sigurbjörnsson a Flickr sota llicència Creative Commons

0 comentaris