La Fatu és una jove olotina, catalana, estudiant universitària que ha cursat el primer curs de doble grau en Dret i Administració i Direcció d’Empreses, a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. La seva família originària de Gàmbia va arribar a finals dels anys 80 a Malgrat de Mar i pocs anys després van fixar la seva residència, primer a Sant Jaume de Llierca i després a Olot, on la Fatu va cursar des de 5è de primaria fins acabar el batxillerat.
És la segona filla d’una família nombrosa. El pare és operari d’una fàbrica i la mare es fa càrrec de les feines de la llar. En el seu entorn familiar no hi ha referents amb formació reglada ni universitària. Sent dona, contra tot pronòstic, la Fatu va iniciar el seu llarg camí, per una ruta molt poc coneguda, arriscada, solitària i plena d’incertesa: elaborar el seu futur amb una carrera universitària.
Parlem de la Fatu però també podríem parlar de la Maria, o de la Jèssica que el pare treballa en una indústria càrnia i la mare fa hores de neteja per les cases. Podríem parlar de nuclis familiars on els progenitors tenen estudis primaris inacabats o un Graduat Escolar, però amb una trajectòria jornalera plena a vessar d’hores extres per poder arribar a final de mes. De les famílies nombroses que constituïen els nostres pares. Dels nuclis familiars monoparentals, on un sol membre assumeix tota la responsabilitat i els càrrecs econòmics. De tots aquells pares i mares que sense estudis ni coneixements suficients sobre el tema, no s’oposen a la decisió presa pel fill/a i accepten amb humilitat i esperança que el moment és altre.
La Fatu no és conscient del seu repte, ni dóna valor el que està fent… ella pensa que com la resta de joves està simplement estudiant, és responsable d’allò que li toca fer. Igual que el pare ho és de la seva feina.
… motivació especial… cap, vaig acabar l’ESO hi ha l’opció de fer cicle o batxillerat, vaig triar batxillerat clarament perquè és el que volia fer, després al batxillerat ja no sabia pas què, no sabia exactament cap a on tirar, si sabia que cap a ciències socials. No ho vaig veure clar fins a l’últim moment i va ser això, a l’últim moment que vaig dir: va, anem-hi i a veure què tal i aquí estic. Donat el gran canvi que ha suposat la universitat, el fet d’anar-me’n a viure a una altra ciutat, etc… ara per obtenir els bons resultats anteriors m’he d’esforçar moltíssim més. Ara he acabat primer de manera satisfactòria…
I si demanem com ha sigut el trajecte, ens explica que va ser molt de mica en mica, a l’escola, una paraula càlida de la mestra, un gest de confiança del tutor/a; inclús el somriure d’una veïna, l’apropament de l’altre. La que li deia “molt bé maca…”i aquest suport l’ha anat acompanyant fins trobar-se aquí: una ruta traçada per l’entorn i no pas pel destí.
Sí, té consciència que sense el suport de l’entitat social Besalú Solidari no podria fer una carrera universitària a Barcelona, això ho té molt clar.
La Fatu no pensa encara en el futur, ella com jove que és, pensa en el present, en el dia a dia, en cada curs. Però comença a percebre que allò que està fent irremeiablement li obrirà altres portes, altres metes i altres camins.
Parlant de la Fatu o de la Jèssica, ens adonem del valor de la resiliència de molts joves, de la capacitat de superació davant situacions adverses. Del valor de l’emprenedoria per llaurar un futur millor per a ella i la seva família. Del valor social de l’entorn, de la comunitat educativa i veïnal, dels amics i companys, en definitiva de la xarxa social que tota persona necessita per créixer. Del valor de l’Estat del Benestar social tant debilitat en aquests moments però amb peces claus com la salut, l’educació i les prestacions socials imprescindibles per garantir la igualtat d’oportunitats.
L’educació i la formació són armes carregades de possibilitats, no tenen frontereres. Cada vegada hi ha més joves que un cop acabada la formació universitària marxen a altres països en busca de noves oportunitats. En els últims 5 anys més de 19.700 joves catalans, d’entre 15 i 34 anys, han hagut d’emigrar a la recerca d’un treball. La xifra d’aquest any ha crescut un 9,24 % respecte al 2013. Del total dels joves 3.857 són de la província de Girona¹.
L’educació i la formació són armes per lliurar un combat a l’atur. Segons les dades de l’Observatori Català de la Joventut, la taxa d’atur entre la població jove de 16 a 29 anys se situa en un 33,9% en el segon trimestre del 2014. En xifres absolutes són 222.500 joves a l’atur, dels quals els joves sense estudis representen el 44,4%. En el tram d’edat de 16 a 24 anys la taxa d’atur és del 45,9%. El perfil de la persona jove aturada, afecta més als nois, als estrangers, i als que tenen un nivell formatiu inferior².
L’educació i la formació són armes per guanyar la cursa de la desigualtat social i col·locar una drecera per escurçar distància entre pobres i rics. L’accés a l’educació pública, des de les llars d’infants fins a la universitat, és la via per afavorir la igualtat d’oportunitats per tots els ciutadans i ciutadanes.
Fem un elogi als joves que són capaços, amb els seus esforços, de fer un pols a la vida sense pressentir el risc, amb la ceguesa de la innocència i sense l’experiència, però amb la temeritat d’afrontar tot allò desconegut i incert. I amb el valor de la responsabilitat d’assumir el repte.
Fem una reflexió sobre nosaltres mateixos quan diem: «Els joves marxen a l’estranger a la recerca d’un futur millor», i en canvi afirmem: «Els joves estrangers venen a treure les oportunitats dels nostres fills«.
Més lluny, heu d’anar més lluny
dels arbres caiguts que ara
us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l’avui que ara us encadena.
De Kavafis. Adaptació de Lluís Llach
Tina Ruiz i Rosario Mantero, tècniques de Serveis d’Atenció a la Comunitat del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa
[divider top=»0″]
Notes:
¹ Informe sobre Generació JESP-Joves Emigrants Àmpliament Preparats, elaborat per Avalot, l’organització juvenil del Sindicat UGT.
² Informe sobre LA SITUACIÓ LABORAL DE LES PERSONES JOVES A CATALUNYA. Observatori Català de la Joventut. 2n trimestre de 2014.
Font de la imatge: www.educaixa.com
Genial!
Quanta raó teniu!
Felicitats pel post compis 😉
Un post meravellós! Felicitats i endavant amb la feina!
Un escrit molt bonic i molt descriptiu de com la recerca d’oportunitats pertany a cadascu de nosaltres. Independentment de l’origen, i és que tothom es pot sentir representat en la història de la Fatu. Encara m’en recordo del meu primer any a la Universitat. Jo també era el primer de la família en fer estudis universitaris i el meu avi que sempre havia somiat amb què algú de la família viatgés cap a Ítaca sempre m’acomiadava els diumenges amb un somriure d’orella a orella i em rebia els divendres amb una abraçada ben forta.
Realment aquests joves d’avui són els que estan marcant un abans i un desprès, un canvi en el paradigma dels que és «ser i estar» en qualsevol àmbit [polític, social, individual].
Un post extraordinari, gràcies!
Un escrit certament engrescador.
De vegades els qui treballem a l’Administració pública i topem amb les realitats més crues, tendim a un cert desànim, com si res del que fem pugui servir per canviar les coses.
També amb certa facilitat tendim a etiquetar, alimentant i mantenint prejudicis respecte determinats col.lectius.
D’aquesta manera no fem sinó col.laborar perquè aquestes situacions persisteixin i tot segueixi igual.
Que aquest exemple bonic de la Fatu, ens serveixi per creure que amb esforç les persones poden canviar i millorar la seva situació personal, TOTES.
Però ajudar-les en el seu camí es feina de tots, família, amistats, i també dels qui treballem des dels serveis socials, ensenyament, policia… De fet, aquest és l’unic sentit de la nostra existència com a serveis públics: ajudar a les persones a créixer per aconseguir una societat millor.
CAP POLICIA MUNICIPAL D’OLOT
És un escrit engrescador.
Sovint els qui treballem a l’Administració pública tendim a pensar que poca cosa del que fem acabarà canviant la dura realitat amb la que ens trobem des dels nostres serveis.
Solem etiquetar, adquirim prejudicis per l’experiència viscuda.. Ens sol envoltar cert desànim, conseqüència d’un sentiment de certa impotència per no poder canviar la realitat social amb que ens trobem.
Aquest cas ens recorda quin sentit té el nostre treball públic: ajudar a les persones en les seves dificultats per a formar una millor societat per a TOTS.
Felicitats Fatu.
Molt descriptiu i sincer… m’ha encantat! Felicitats companyes!
Enhorabona pel post, és genial!
Amb voluntat i esforç es pot aconseguir tot el que et proposis.
Des de petita a casa havia escoltat infinitat de vegades la cançó «Viatge a Ítaca» i quan vaig ser capaç d’entendre-la es va convertir en un referent per a mi. M’ha ajudat i m’ha donat forces per fer i aconseguir tot allò que he volgut a la vida.
Us donem les gràcies per les felicitacions i aportacions al nostre article. Un dels nostres reptes és descobrir , en el dia a dia, els petits canvis que marquen camí i ens ajuden a veure que tot es transforma i que res és inamovible.