Què és una família? Què entenem per família? El que sabem és que tots en tenim una.

Quan treballem amb infants i joves treballem amb les seves famílies d’una forma més o menys directa. Qualsevol canvi en algun membre té conseqüències en tota la família. La sort és que no només per dolent sinó també per bo.

Vaig iniciar el treball social i educatiu amb infants fa 15 anys en un context residencial per infants que precisament havien estat separats de les seves famílies però pels quals aquesta era molt present, tant o més que convivint. El fet de no estar present, no vol dir que no existeixi. Aquests infants buscaven una figura referent, els educadors i educadores intentàvem cobrir aquesta funció de forma lògicament parcial.

Més tard el meu itinerari professional em va portar a treballar amb joves que havien de viure de forma autònoma perquè tampoc podien comptar amb un suport familiar. Veure créixer i poder tirar endavant a aquests joves oferint-los un suport educatiu és una de les coses més gratificants que he pogut fer.

Després la vida em porta a fer un pas enrere en l’ordre d’atenció i treballar com a pedagoga en un equip d’atenció a la infància i adolescència valorant situacions familiars molt complexes i la continuïtat o no dels fills en el nucli familiar. Per tant al començament de les seves històries de separació familiar. Així com el treball posterior de recuperabilitat de les famílies i el retorn dels fills.

Des de fa dos anys que tinc una visió més àmplia de la infància i de les famílies, gestionant els serveis que els atenen, i si un aspecte poden tenir en comú tots aquests infants, adolescents, joves i sobretot les famílies amb qui he compartit un trosset de la seva vida, és la capacitat de resiliència [1]. Ara estem en un moment de poder treballar sobre les capacitats i potencialitats de les famílies amb una mirada positiva, i al seu costat. Ni al principi ni al final, sinó durant el procés de desenvolupament.

La pràctica educativa i social es complementa amb la intervenció terapèutica familiar des del model sistèmic que ajuda a aquestes familiar a reorganitzar-se, a poder gestionar diferent els conflictes familiars, a estar atents a coses que no veien tot i tenir-les cada dia davant, a enfortir-se per tirar endavant.

L’Espai Famílies té una mica de tot això. I per tant per mi és com estar a casa. Estem acompanyant a les famílies durant un fragment de les seves vides, des de que estan esperant el seu fill, fins que aquest és gran.

Aquesta és la funció que l’equip professional desenvolupa en aquest nou projecte laboral i vital de l’Espai Famílies.

Maite Marcó
Coordinadora dels serveis d’infància i família i de l’Espai Famílies del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa

[divider top=»0″]

[1] La resiliència psicològica és la capacitat que té una persona per a resistir i superar agressions continuades. Està relacionada amb l’autoestima. Està demostrat que la resiliència d’una persona és major quan compta amb almenys una bona relació afectiva amb una persona. Quan un subjecte es comporta de manera resilient pot recuperar-se després de la vivència traumàtica i fins i tot pot sortir-ne enfortit. La resiliència es considera una forma de psicologia positiva i no té relació amb la psicologia tradicional. Font: Wikipèdia

[divider top=»0″]

Font de la imatge destacada: http://schools.nyc.gov/