12/02/2014 | Els rumors són sempre mentida? Només els podem combatre amb dades? Per què a les sèries de televisió els actors o actrius d’origen immigrat sempre fan només el paper d’immigrant? És una qüestió d’immigració? És una qüestió de ciutadania? I si parléssim de drets socials? Aquestes i d’altres preguntes varen ser formulades durant la Jornada Antirumors en immigració que es va portar a terme el passat 7 de febrer a Ripoll. Dins el marc d’activitats de sensibilització, el Consorci d’Acció Social del Ripollès va possibilitar que diferents experts aportessin la seva visió del tractament dels rumors i de com fer front a algunes de les situacions que generen.

Una de les primeres qüestions que es va portar a debat va ser el tractament que fan els mitjans de comunicació de noticies relacionades amb persones d’origen immigrant. Tal i com deia Carles Solà, director del programa «Tot un món» de TV3, No es busca el perquè sinó l’espectacularitat de la notícia. Els mitjans haurien de ser rigorosos i no adjectivar amb paraules com assalt, allau, invasió… els mitjans no només han de combatre els rumors sinó ser els primers en no difondre’ls. També es va posar de relleu el fet que no són només els mitjans de comunicació que adjectiven. En el dia a dia també s’ha de ser curós amb el vocabulari que s’utilitza. Un bon exemple pot ser l’adjectiu “nouvinguda”. Una persona que fa vint anys que viu a Catalunya, encara la podem qualificar de “nouvinguda”?

Xavier Casademont, politòleg i professor associat de la UdG, va abordar la temàtica a través del concepte de ciutadania partint de la dualitat que hi ha darrera els rumors dels dos tipus de subjectes polítics: ciutadans i no ciutadans. Aquest últims serien les persones estrangeres, immigrants, excloses de drets, de serveis, etc. Per tant, què significa ser ciutadà avui en dia? Com es manifesta ser-ho? No només les persones estrangeres no tenen assolits els drets socials sinó que la situació actual de crisi ens fa preguntar: nosaltres com a ciutadans i ciutadanes de ple dret els tenim? Per altra banda, plantejava quin concepte de ciutadania i immigració s’ha dut a terme des de les polítiques públiques, una vegada més fent aquesta diferenciació de les persones migrades o no. Des d’aquest punt de vista, doncs, aposta combatre el rumor amb un discurs de drets de la ciutadania i no només amb xifres, ja que poden ser contraproduents. El que fa l’Estat del Benestar és compensar les desigualtats. Per exemple: el meu veí va moltes vegades al metge. I QUÈ?! Doncs serà que el meu veí necessita anar-hi més perquè està delicat de salut.

Però, és només una qüestió de drets i deures o també des d’una obligació i un lligam entre les persones? Aquesta qüestió la llançava com a tancament de les ponències el filòsof Joan Canimas que també posava en dubte si els rumors han de ser sempre rebutjables. Quan poden ser moralment i èticament rebutjables els rumors? Segons Canimas, Ho són quan no diuen la veritat, quan fan mal a algú o si diuen la veritat però també fan mal a algú. Hi ha veritats que fan mal. Per tant, Canimas posa èmfasi a si el rumor fa mal a algú o no, i no tant en el fet que sigui vertader o fals.

Una de les altres qüestions que es va poder compartir a la jornada van ser algunes experiències de campanyes i projectes per fer front a la rumorologia quotidiana d’arreu del territori, com ara “Veritat o Mentida: projecte antirumors del Ripollès” o “Barcelona Antirumors”. Aquestes actuacions són bons exemples de com comerços, treballadors públics, entitats, professionals de l’àmbit de la salut, de l’educació i el veïnat dels barris poden ser uns bons agents antirumors. Identificar quins són els rumors més habituals en un territori i dissenyar diferents actuacions de formació, activitats lúdiques, esportives, culturals, comercials o espais de debat hauria de facilitar que disminueixi la seva presència.

L’experiència personal de M’hamed Abdelouahed, tècnic de la Direcció General de la Immigració, en relació als rumors i als estereotips va donar un toc d’humor amb algunes anècdotes personals. Alhora la seva experiència va fer plantejar als participants perquè a vegades tenim referents i persones que fa un munt d’anys que viuen aquí, que ja es consideren del nostre país i encara els fem fer de referents dels països d’origen?

Com a conclusió de la jornada caldria destacar que els rumors són sempre dolents, siguin o no veritat, si fan mal a algú i que s’haurien de poder argumentar i contraargumentar des de les dades, des de les idees, però sobretot des de les emocions.