10/12/2013 | Aquest passat mes de novembre, l’Àrea d’Atenció a la Comunitat va participar en una de les sessions del màster d’Intervencions socials i educatives  que es porta a terme a la Universitat de Barcelona.  Des de la coordinació d’aquest curs es va demanar si es podria anar a explicar el Pla per a la Inclusió i la Cohesió Social d’Olot 2013-2019 i fer especial incidència en com es porta a terme el treball en xarxa. És per això que el passat 8 de novembre es va formar part d’una taula rodona on també hi havia la presència de Conxita Vila (DGAIA) i Francina Sáez (educadora social dels Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona) per debatre la importància, no només del treball en xarxa, sinó de la presència de la comunitat en les intervencions socials i educatives.

Per tal d’exemplificar aquest treball en xarxa i comunitari es va presentar, per part de l’àrea, el projecte Futbolnet  i l’Espai Cosidor. Si bé són dos projectes totalment diferents, tenen en comú que no s’han creat des de la perspectiva d’una sola persona sinó que han format  part del procés de disseny, execució, seguiment i valoració tècnics d’àmbits diversos, persones del veïnat o entitats de barri. La capacitat d’incidència que té el consens entre diversos actors amb diferents interessos és major que si es fan les coses sols (com demostra el bon funcionament i repercussió que han tingut ambdós projectes).

Tant les experiències d’Olot com les presentades per la resta de membres de la taula, van posar de manifest que l’acció comunitària ha estat present al llarg dels anys i que actualment té una revifada per la situació actual que vivim. Cada cop és més evident que l’Administració sola no pot, no té prou respostes.

Si bé alguns sempre hi han cregut i ha estat una “manera de fer”, sembla que les retallades i la davallada de recursos per part de l’Administració han tornat a posar en el punt de mira aquesta  metodologia.  I no és que una cosa sigui millor que l’altra, sinó que el debat ens va portar a parlar del beneficis i el valor afegit de treballar en xarxa o de treballar amb la comunitat.

Un valor afegit que es detalla en tenir diferents mirades, ampliar les opinions, adaptar-se a la realitat del territori, repartir tasques, incloure diferents dimensions de la vida de les persones o innovar, però també una cosa tant impossible de quantificar com el sentiment de pertinença. El més important de treballar amb persones és el vincle i aquest,  no ens ve donat  només pel fet de dir que treballem plegats sinó que l’hem de construir i mantenir.

I és que allò comunitari passa per la participació. Algunes alumnes posaven sobre la taula el que costa fer participar, el fet que sempre participen els mateixos, que algunes entitats ja estan cansades que sempre els demanen que hi siguin elles… Des dels diferents membres de la taula rodona es va transmetre que és una de les dificultats que té l’acció comunitària. Tot i així, també es va donar peu a proposar-se el repte d’imaginar espais de participació més enllà de les associacions. Cada projecte, cada intervenció social i educativa ha de tenir els seus participants específics.

Si fem el lligam amb el Pla per a la Inclusió i la Cohesió Social d’Olot 2013-2019 agafa sentit en tant que aquest Pla vol implementar-se des d’aquesta “manera de fer”. Vol tenir en compte les persones, la comunitat i vol fer-ho des de diferents mirades, dimensions de la vida,  sensible al territori i fent participar a tothom que vulgui.

En definitiva, la comunitat són persones i les persones fan comunitat.