J’ai montré mon chef d’œuvre aux grandes personnes et je leur ai demandé si mon dessin leur faisait peur.
Elles m’ont répondu: «Pourquoi un chapeau ferait-il peur?
J’ai montré mon chef d’œuvre aux grandes personnes et je leur ai demandé si mon dessin leur faisait peur.
Elles m’ont répondu: «Pourquoi un chapeau ferait-il peur?
J’ai montré mon chef d’œuvre aux grandes personnes et je leur ai demandé si mon dessin leur faisait peur. Elles m’ont répondu: «Pourquoi un chapeau ferait-il peur?
Mon dessin ne représentait pas un chapeau. Il représentait un serpent boa qui digérait un éléphant. J’ai alors dessiné l’intérieur du serpent boa, afin que les grandes personnes puissent comprendre. Elles ont toujours besoin d’explications. Mon dessin numéro 2 était comme ça:
Pensareu que aquest fragment del Petit Príncep és una manera curiosa de començar un post sobre la funció social dels establiments de proximitat però quan caminem pel carrer i passem per davant d’una botiga o d’una cafeteria què percebem?
Durant els mesos de maig i juny de 2013 he fet 36 entrevistes a persones que treballen en cafeteries i comerços del nucli antic d’Olot i ara m’adono que per més que hi hagués entrat una o mil vegades sempre les havia vist només per fora.
En el document Aproximació a la funció social dels establiments de proximitat he procurat plasmar el que he conegut de l’interior dels comerços i la relació que estableixen amb els clients i la ciutat. Una mica com el que fa el petit príncep quan dibuixa l’elefant de l’interior de la boa. La diferència és que el que hi he trobat no fa gens de por.
Hi he trobat persones que més enllà de vetllar pel seu negoci o fer bé la seva feina ens cuiden una mica a tots. Persones que passen ànsia de la gent gran, que si tenen somriures te’ls regalen i si no, se’ls dibuixen per no encomanar-te la seva tristesa. Escolten i parlen més amb qui ho necessita i atenen ràpid a qui es pensa que té pressa perquè hi ha coses més importants, converteixen els seus locals en espais per a tothom, cuiden de l’entorn, (…) i hi són sempre.
Podeu veure’n una mostra al vídeo del final d’aquesta publicació o bé clicant aquí.
Ara, quan caminant pel carrer passo per davant d’una botiga o una cafeteria veig molt més que un local on venen un producte o ofereixen un servei.
I vosaltres, què hi veieu?
Queralt Bancells Farràs, tècnica de l’Àrea d’Atenció a la Comunitat del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa
[divider top=»0″]
Veieu el reportatge titulat Comerç de proximitat del programa Amb identitat empresarial d’Olot Televisió:
[divider top=»0″]
Traducció:
Vaig ensenyar la meva obra mestra a les persones grans i els vaig preguntar si el dibuix els feia por…
Em van respondre :»¿ Per què hauria de fer por un barret ?
El meu dibuix no representava un barret. Representava una boa que digeria un elefant. Aleshores vaig dibuixar l’interior de la boa, perquè les persones grans ho poguessin entendre. Sempre necessiten explicacions. El meu dibuix número 2 era així:
Doncs jo escullo on vaig a comprar en relació al tracte que n’obtinc. Que em rebin amb un somriure i un bon dia per a mi és escencial però a més a més si saben el meu nom, em pregunten per la família, saben els meus gustos, han pensat en guardar-me allò que compro sempre i s’estava a punt d’acabar (sense haver-ho demanat), quan pensen que m’agradarà qualsevol cosa nova que tenen i m’ho diuen… tot això fa que sigui el primer lloc on aniré a comprar.
Bé, i es que així és com hauria de ser a tot arreu. Oferir un bon tracte i posar a la persona acut a tu al centre d’atenció!
Per mi la clau està en la capacitat de generar confiança cap les altres persones. I aquesta conducta facilita la vinculació de l’ altre, la fidelitat. El temps i la coneixença dels uns i dels altres també són factors que afavoreixen la vinculació.
En aquests moments de crisi econòmica, on moltes famílies tenen o no, pocs ingressos econòmics, el paper dels establiments petits d’ aliments és essencial, per donar un cop de mà a les persones i famílies. Una funció que han complert al llarg de la història i que va donar lloc a la frase coneguda i que està a la vista en molts de llocs que diu “ Avui no se fia, demà sí”
Totalment d’acord, Rosario!