LLENGUATGE NEUTRE
Bon dia,
Em dic Claris. Sóc un humà molt trempat, inquiet, curiós i esbojarrat que va néixer fa un quart de segle. Aquell divendres, un humà amb barret i bata, que no era precisament en Sherlock Holmes, va dir-li a la meva mare que jo era una nena. Una bonica princeseta. Però ja t’asseguro que jo amb això mai en vaig tenir prou. En broma, sempre dic que la meva ment és capritxosa i que ho vol tot. Però fora de la broma, sempre dic que sóc nena però també sóc nen. Sóc quelcom híbrid. Sóc de gènere no binari.
Avui m’agradaria compartir una estratègia per parlar neutre i sense ofendre. El millor, és un llenguatge neutre que sona completament fluid i natural.
Tant és així, que el parlo cada dia i ningú nota res. L’altre dia, sense anar més lluny, després de mitja hora xerrant sobre la meva identitat amb algú, va sorgir el tema del llenguatge. Vaig demostrar-li que havia estat tota l’estona fent servir aquestes estratègies i, òbviament, la seva sorpresa va ser monumental. No havia notat res en absolut.
Bé, però anem al gra, quina és l’estratègia? Consta de diverses parts:
La primera i principal és evitar l’ús de paraules amb desinències de gènere. Òbviament, puc dir que el mar és bonic i que la taula és rodona. Però quan els adjectius es refereixen a humans, és millor buscar alternatives sense desinència: estructures verbals, substantius, etc. Així doncs, aquella llum tan forta et deixa sense vista, més que deixar-te cec, cega o cegue. Perquè, personalment, això de la lletra “i” o la “e”, em resulta una mica artificial. No sé quin serà el teu cas, però ja et dic ara que el meu cervell no processa això de “cegue” amb gaire fluïdesa… De fet, l’única paraula amb desinència inventada que m’agrada, és GUAPIX. Perquè la va inventar el meu pare. Perquè des del primer moment em va encantar. Però ja està; en el meu cas, no n’hi ha cap més.
Tanmateix, una altra segona estratègia que sovint penso però no poso en pràctica és, precisament, fer servir la terminació –ix (simpàtix, altix, etc.) o fins i tot, combinar ambdues estratègies (aquesta i l’anterior) segons el teu cervell processi millor les oracions en cada moment.
Fora de l’àmbit lingüístic, la tercera part és tot allò que inclou identitat. Considero que això ho hauria de decidir cada persona.
- Els pronoms: en el meu cas personal, el meu entorn sap que prefereixo els masculins (ell). Hi ha diversos motius però, un dels més rellevants és que, al ser (jo) de gènere no binari i mentre la societat segueixi tan encallada en el passat, el masculí ha estat tradicionalment el plural universal. Tanmateix, hi ha quelcom que m’agradaria matissar; es poden utilitzar pronoms, però sempre utilitzar-los quan realment faci falta, sense abusar. Això significa, per exemple, fer-los servir quan la primera estratègia (de les alternatives) no resulta vàlida o quan ja s’ha repetit massa vegades el nom. Així doncs, procura dir que tens estudiants que es porten bé a classe, més que fer els elogis com a alumnes o
- Els denominatius: aquí hi ha tantes alternatives com idees! Com abans, parlaré en l’aspecte no binari, ja que és el menys conegut i el que jo manifesto. En aquest cas, el meu cervell, a dia d’avui, tan sols ha pogut imaginar tres combinacions. En primer lloc, fer servir un nom neutre. És a dir, un nom que tradicionalment sigui vàlid tan per nois com per noies. Una altra opció, és escollir un nom compost; format per dues paraules, una de cada gènere. Aquí entraria, per exemple, Anna Feliu, Josep Maria… o fins i tot combinacions més originals com Pere Sara! Així, el que m’imagino sovint és la típica escena en que et pregunten el nom i respons “em dic Pere i també em dic Sara, fes servir el que prefereixis”. La tercera opció que se m’acudeix és més holística. És a dir, inclou lo masculí i lo femení però en una dimensió més àmplia. A priori, aquí és on estic jo. Aquesta opció consisteix en usar un denominatiu femení juntament amb pronoms masculins, o viceversa. Així doncs, la meva mare em diu Clara. Però quan parla de mi, parla d’ell.
Per acabar, m’agradaria concloure el text amb un apunt important. Sigui quina sigui l’opció que escullis. Sigui quin sigui el llenguatge que prefereixis fer servir. Sigui quin sigui el teu estil; procura sempre, si us plau, respectar a qui tinguis al davant. Procura parlar amb el mateix respecte i amb el mateix discurs que et sortiria al parlar amb qualsevol altra persona. Això significa que, per exemple, al posar en pràctica això dels denominatius, pregunta “Quin és el teu nom?” enlloc de dir “Quin nom prefereixes?”
Gràcies.
Últims comentaris