Reflexions sobre confinament i persones LGBT

Ja sabem que la pandèmia del Covid19 ha afectat de forma generalitzada a tota la població, ens hem trobat de manera inesperada amb una situació d’incertesa total sacsejant-nos emocionalment, sentint por, tristesa, ràbia, frustració,… aflorant sensacions de solitud, d’aïllament, amb dificultats per comunicar-nos ja sigui per la paràlisi del moment o per la bretxa digital. Alhora, aquestes circumstàncies han generat múltiples iniciatives tant des de l’administració, com comunitàries o privades, que han estat amb la gent, fet acompanyament emocional, cobrint necessitats bàsiques o el que calgués.

En aquest bloc però, ens hem volgut centrar en situacions que han viscut algunes persones, de manera particular, pel fet de formar part del col·lectiu LGBT; és a dir, pel fet de ser lesbianes, gais, bisexuals o trans*. Si bé és cert que des del SAI Garrotxa (Servei d’Atenció Integral a la Diversitat Afectiva, Sexual i de Gènere) no hem rebut ni atès cap de les situacions que s’expliquen a continuació, fent cerca als mitjans de comunicació hem sabut que:

Hi ha joves LGBT que han viscut el confinament amb famílies que rebutgen la seva orientació sexual o neguen la seva identitat de gènere. Joves que abans de l’estat d’alarma podien passar moltes hores fora de casa perquè estudien, treballen o pel que sigui, i que degut a la crisi sanitària han hagut de passar-se les 24 hores del dia no només a casa sinó confinades a la seva habitació perquè viuen amb familiars LGTBfòbics.

Alhora però, també s’han donat situacions de suport familiar total i absolut durant el confinament, mares i pares que intercanviaven informació i recursos entre elles per tal de fer més suportable el confinament als seus fills i filles LGBT  i això també s’ha d’explicar i donar a conèixer com ho fa Miquel Missé al programa de RAC1 Vostè Primer:

Durant l’estat d’alarma també s’han viscut situacions de violència entre parelles de persones del mateix gènere, això no significa que s’hagin donat més casos sinó que els que hi ha han sol·licitat més ajuda a entitats, centres de salut, etc. perquè no tenien l’opció de marxar de casa per evitar situacions de risc.

Pel que fa a persones amb VIH, ha pogut passar que durant la pandèmia hagin tingut més dificultats per accedir a la medicació. Aquestes poden ser persones immunedeprimides i tenir més risc de contagi del covid19, però el coronavirus no és més perillós per a una persona seropositiva que per a qualsevol altra si la càrrega viral és indetectable i no existeix una altra patologia afegida.

En relació a gent gran i persones LGBT d’edat avançada que viuen en residències, sabem que el virus els ha afectat principalment, que són el segment de població més vulnerable i podem parlar de l’extrema vulnerabilitat de les persones trans* grans ja que moltes tenen desarrelament familiar, manca de recursos econòmics i molta soledat.

Les persones trans* són un col·lectiu que en termes generals està fortament estigmatitzat i exclòs del mercat treball, una situació de crisi com l’actual ha fet qui tenia feina tingui el risc de perdre-la, o de patir abús policial, entre d’altres. Aquestes són situacions que evidencien una desigualtat estructural que pateixen la població trans*, això no és nou, ja sabem de l’abús de poder contra col·lectius minoritzats històricament exclosos. Aquestes últimes setmanes ho hem tingut molt present amb el moviment BlackLivesMatter i la comunitat afroamericana que fa massa anys que reclama justícia i drets.

Una altra situació de vulneració de drets és que les parelles de dones (lesbianes) no poden filiar a les seves criatures sense estar casades, aquesta discriminació s’ha agreujat durant el confinament perquè els registres civils han suspès les unions matrimonials, per exemple.

La Federación Estatal de Lesbianas, Gais, Trans* y Bisexuales (FELGTB) han comunicat que durant l’estat d’alarma han rebut, a més, consultes relacionades amb persones LGTB sense llar, sol·licitants d’asil, migrades en situació irregular que necessiten medicació, treballadores sexuals, que han atès qüestions relacionades amb trastorns mentals, manca de recursos econòmics, i un llarg etc. Cal recordar que l’orientació sexual o la identitat de gènere és un aspecte de les persones que intersecta amb d’altres com l’edat, la classe social, l’origen, les creences, la diversitat funcional, l’etnicitat, la salut i això fa que la seva situació de vulnerabilitat o benestar hagi vist afectada en major o menor grau.

Del programa Olot’enten, d’això i altres coses n’hem parlat en una entrevista al 5’+ de Ràdio Olot. Us deixem l’àudio per si el voleu escoltar: