
Està de moda parlar del poder: en el món polític s’escolten cada dia veus que valoren la capacitat de governar, de pactar, d’impulsar una estratègia o una altra, o bé de la legitimitat dels líders per continuar als seus llocs; en el món empresarial els llibres de management i les Escoles de Negocis omplen pàgines i hores explicant les habilitats necessàries per conduir eficaçment als equips, per influenciar, per delegar… Tot això és poder.
Però quan parlem de ciutadania el tema es complica perquè, com valorem el poder ciutadà? és el mateix manar que liderar? com cataloguem les iniciatives espontànies de grups i plataformes sorgits de la societat civil? Per donar explicació a alguns d’aquests fenomens utilitzem el concepte empoderament o apoderament (de l’anglès Empowerment), que té el seu origen als anys seixanta en el treball d’educació popular de Paulo Freire en les lluites per l’alliberament de l’opressió i que es va extendre posteriorment als moviments per als drets civils dels EUA, entre ells, amb molta força, al feminista.
L’empoderament ofereix una mirada radicalment diferent perquè contempla la possibilitat que els grups considerats tradicionalment “sense poder” creïn un poder alternatiu que reformi les relacions socials. Deixa enrere la concepció tradicional del poder opressor (“poder sobre altres”) per passar a considerar el poder com a capacitat de transformar, de realitzar, poder amb altres, no en solitari, i també desenvolupament del poder interior. La seva importància radica en que permet aprofitar al màxim les oportunitats que es presenten als éssers humans, malgrat les limitacions estructurals o imposades i es converteix en un mecanisme per desenvolupar l’autoestima i superar les limitacions per al canvi social sigui en un grup, en una organització o en una persona individual.
Per això, resulta cabdal que les polítiques públiques, especialment aquelles que es dediquen a les persones amb risc d’exclusió, puguin incorporar en la seva pràctica diària estratègies d’empoderament col·lectiu que permetin el treball comú i augmentin les capacitats tant dels usuaris com dels mateixos professionals. Un repte complex però imprescindible en un futur escenari de ciutadania autènticament activa.
Sara Berbel Sánchez, doctora en Psicologia Social i directora d’Empowerment Hub
Últims comentaris