Proximitat i conversa: una proposta per recuperar els espais de relació

El mercat de proximitat i conversa que es va dur a terme a Olot ens va deixar aspectes de reflexió interessants, i que tenen a veure amb el fet de recuperar el carrer com a espai de relació, de conversa i de trobada.

En societats cada vegada més individualitzades, orientades al consum i a la immediatesa, i on el component humà sembla haver-se deixat en segon terme, esdevé imprescindible repensar els municipis per tal de fer-los més humans i pensats des de la relació.

En aquest petit escrit volem aportar dues mirades. D’una banda, destacar 4 elements de context que es van posar damunt la taula i que aspiren a reivindicar el component més humà de les nostres societats. De l’altra, reflexionar sobre com la dinamització comunitària pot ser un motor o palanca de canvi i transformació.

En primer lloc, i tenint en compte el context actual, el mercat de proximitat i conversa ens va plantejar 4 reivindicacions a tenir en compte:

• Reivindicar el municipi i/o ciutat com generadors d’espais de relació i trobada, i com a catalitzador de polítiques públiques més pròximes al ciutadà. Institucions properes i al servei de les necessitats dels seus habitants. És a dir, apostar per una idea bàsica i que ha definit els municipis al llarg dels anys: generar espais de relació i/o trobada que serveixin per acostar-nos, construir o pensar el municipi a què tenim dret com a ciutadania.
• Reivindicar la conversa i la trobada entre persones (tenint en compte que vivim en societats molt diverses, per tal de buscar punts en comú. En aquest sentit, cal evitar societats que només persegueixen la felicitat, i cal generar espais sincers d’escolta i de reconeixement a l’altre, on el conflicte esdevingui motor de canvi. El dolor i el patiment també han de tenir lloc en una veritable conversa.
• Reivindicar el carrer com a lloc de trobada, de relació, de construcció i on compartir estones amb els nostres veïns i veïnes. Aquest espai ha de tornar a tenir un paper central en la nostra vida quotidiana, i permetre que la diversitat entri en contacte. És a partir de la diferència que els municipis han avançat al llarg dels anys, i en contextos socials on la diversitat creix s’han d’aprofitar com a oportunitat i no com un límit o problema.
• Reivindicar la senzillesa i recuperar dos idees: a) la proximitat com a motor de serveis, projectes i vida, i b) el ser junts com a condició i no com a necessitat. És a dir, ens calen serveis, persones i projectes pensades des de la proximitat a l’altre, i ens cal una visió de ser junts pensada des de la realitat: és impossible viure aïllat i per tant ser junts no implica necessitat sinó que esdevé condició.

Arribats a aquest punt, cal insistir en dos conceptes clau: reivindicar i resistir. Reivindicar ens acosta a una idea de canvi, de transformació, no per ser millors sinó simplement per perseguir una esperança: generar municipis que miren a la ciutadania. Resistir perquè el concepte ens porta a una imatge de ciutat que s’adapta als canvis i a una societat que tot i els temps aguanta i viu. Que canvia a partir de les capacitats de les persones que la integren, i que és com a suma de tots i totes. Per generar municipis més humans doncs, ens cal reivindicar i resistir des del punt de vista de promoure l’escolta, la pausa en el passar de la vida, mirar atentament el nostre entorn, gaudir de la companyia dels altres, i compartir amb aquelles persones més properes.

En segon lloc, i per donar resposta a aquestes reivindicacions, és clau apostar per la dinamització comunitària. La dinamització comunitària pot contribuir a la creació de contextos, de territoris, que afavoreixin un desenvolupament saludable per a la definició de trajectòries vitals positives. Les característiques del territori i les relacions i dinàmiques que s’hi donen condicionen en gran mesura la construcció de les trajectòries vitals de les persones.

La dinamització comunitària té com a finalitat la millora de la qualitat de vida de les persones i les comunitats a partir de fomentar la cohesió social, afavorir la inclusió i millorar-ne el benestar social. Per fer-ho ha de tenir en compte els diferents agents i actors del territori, de la comunitat; veïns i veïnes, tècnics, associacions, polítics, empreses, etc. que representen la gran heterogeneïtat de les comunitats d’avui dia. En aquest sentit, ha de treballar per construir ciutadania, cercant la implicació i el compromís de les persones en la transformació del territori. I ho ha de fer des de la diversitat de mirades, treballant per la promoció de la igualtat, però també pel respecte a la diferència i a la diversitat.

En definitiva, per reivindicar i resistir, calen polítiques municipals que apostin per la implicació i la connexió entre persones i grups, polítiques que cerquin noves formes de relació i diàleg i posin més accent en els “processos” que en els resultats. Uns processos que ajudin a la presa de consciència, a l’intercanvi, i a la co-construció d’aprenentatges.

El mercat de proximitat i conversa realitzat el 29 de setembre a Olot és una clara aposta per aquestes polítiques. Una proposta innovadora, de trobada d’actors territorials i de co-construcció d’aprenentatges enriquidora per tots els participants, de la qual seria interessant fer-ne posteriors edicions i exportar-la en d’altres municipis.

És en els municipis on comença i acaba tot. Per això, cal crear espais de trobada entre la gent, apostar per projectes i iniciatives que promoguin les relacions socials en les ciutats, dotar de competències i ajudar a que siguin les pròpies persones i comunitats les que decideixin on i com volen viure i ser.

Anna Planas, coordinadora del Grau en Educació Social de la Universitat de Girona i Eduard Carrera, tècnic del servei d’Atenció a la Comunitat del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa

Àudio: Programa En acció de Ràdio Olot emès el dia 23 d’octubre de 2017 sobre la solitud (Mercat de proximitat i de conversa)