S’ha elaborat un Informe / Memòria del Servei d’Acollida d’Olot des del seu inici, l’any 2006, fins al gener de 2014 que l’Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) de l’Ajuntament d’Olot l’assumeix com un valor afegit en l’atenció a les persones nouvingudes en el moment de l’empadronament.
Els fonaments i justificació d’ aquest servei han estat marcats per:
- L’increment de població estrangera. Catalunya va augmentar en un milió la seva població degut majoritàriament a l’arribada de la població estrangera. A la comarca de la Garrotxa i més concretament a Olot, de l’any 2002 al 2003, l’increment d’estrangers va suposar un 31% més. En l’actualitat representa el 19,6% de la població.
- La responsabilitat del govern de la Generalitat. Amb la creació d’estructures administratives per donar resposta aquesta realitat i amb l’aprovació de la Llei d’Estrangeria 4/2000 sobre els drets i llibertats dels estrangers i la seva integració, que va ser la primera en donar un tracta de ciutadà a les persones immigrades residents a l’estat espanyol.
- La gran crisi econòmica global. Un dels sectors de població més afectats per aquesta situació ha estat la població immigrada, aquest fet ha frenat l’arribada de persones estrangeres i ha impulsat l’emigració a l’estranger de la població autòctona.
- La mobilitat de la població, un fet imparable. Malgrat la conjuntura actual, i sense l’efecte crida, que suposava el treball, continuen arribant noves persones migrants de procedència i situació diverses, persones per reagrupament familiar, persones soles, etc. I en aquests últims anys persones residents en altres comunitats autònomes.
Els elements claus que han facilitat la implementació dels servei, concretament a la ciutat d’Olot , i també a la nostra comarca, han estat:
- El model d’acollida, inspirat en la inclusió, en el reconeixement de totes les persones que viuen en el municipi, sense fer distinció per raons d’origen, gènere o creences religioses.
- Disposar d’un marc jurídic, el reconeixement institucional sobre la immigració, les directrius de referència pel món local i facilitar recursos per posar en marxa els dispositius.
- El govern local, sensibilització i consens en temes d’immigració, implicació en els temes socials i confiança en els tècnics.
- El lideratge, per poder planificar, avaluar i fer seguiment. I per treballar en xarxa.
- El treball en xarxa, compartir estratègies és compartir responsabilitats i els esforços se sumen en els resultats.
- La Taula d’Acollida, pel seguiment i avaluació del Pla d’Acollida i per obtenir una visió global de l’acollida que fa la ciutat mitjançant els seus serveis.
- L’estructura organitzativa, un circuit d’acollida per garantir l’accés als serveis de les persones nouvingudes, l’aprenentatge de les llengües i el coneixement de la societat catalana.
Les dades més rellevants sobre el perfil de les persones nouvingudes, ateses pel Servei d’Acollida d’Olot són:
- S’han acollit un total 3.344 persones (dades a partir del 2008) que representa el 74% de les altes estrangeres.
- Al voltant de 700 persones han participat en les Sessions del Coneixement de l’entorn.
- El països de procedència més majoritaris coincideixen amb l’assentament de la població: Índia, Xina, Marroc, Gàmbia, Romania i Hondures, entre altres. Aquest últim és un dels que més han augmentant en els últims anys.
- Una població jove. El percentatge més elevat correspon a la franja de 19 a 30 anys.
- Un equilibri de gènere. La proporció d’homes i dones ha estat equilibrada.
- Un 17% de població no alfabetitzada, un repte que hem d’afrontar.
Des de gener de 2014, l’Oficina d’Atenció al Ciutadà de l’Ajuntament d’Olot, porta d’entrada a la ciutadania, fa l’acollida a totes les persones que venen a residir a la ciutat per primera vegada (tenint en compte la nacionalitat i el país de procedència), donant la benvinguda i informant dels serveis bàsics que necessiten d’una manera més immediata. També es té en compte la importància de l’aprenentatge de les llengües i del català com llengua vehicular, entre altres…
Una Acollida per gestionar l’arribada i incorporar a la societat les persones nouvingudes amb la finalitat de promoure l’autonomia.
La primera acollida és clau per marcar les relacions futures, les persones que se senten acollides reben un reconeixement de l’altre que el predisposa a respondre, a donar allò que ha rebut. D’aquí la importància d’estendre-la com un valor social de ciutat. Promoure l’Acollida és una inversió de futur, és el tret de sortida, la primera fase de la inclusió.
Però encara tenim un repte important per endavant que necessita de l’esforç de tothom, passar de l’acolliment a la integració. És a dir, el procés d’integració de les persones nouvingudes. Un procés que ha de ser bidireccional, d’acceptació mútua, que culmina quan la persona migrant se sent que forma part de la societat d’acolliment i gaudeix de les mateixes oportunitats. És un procés complex i multidimensional.
Només ampliant les perspectives podrem passar de l’acolliment a la integració, tenint en compte tres elements claus: la llengua, el treball i la xarxa social.
Rosario Mantero, tècnica de l’Àrea d’Atenció a la Comunitat del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa.
Últims comentaris