Dimensió social de l’energia

L’ús de l’energia és un requisit previ als drets: a una alimentació adequada (conservació i cuinar els aliments), a un habitatge digne (condicions confortables de temperatura i il·luminació), a la salut (condicions de seguretat ambiental a les llars i els llocs de treball), el dret al desenvolupament (impuls de l’economia), a un medi ambient sa i els drets de les generacions futures. Les polítiques energètiques s’han regit fonamentalment per consideracions econòmiques, ignorant que l’energia té una important dimensió social.

La Comissió Europea defineix les persones que viuen en situació de pobresa com “aquelles persones, famílies i grups els recursos dels quals (econòmics, socials i culturals) són tan limitats que els exclouen del nivell de vida que es considera acceptable a la societat en la qual viuen”. Una definició molt relativa, segons el nivell de cada zona, territori, país…

Últimament sentim molt a parlar de la pobresa. Darrera d’aquesta paraula, a més, s’acostuma a posar-hi una mena de “cognom”: pobresa infantil, pobresa energètica, pobresa en la gent gran, pobresa…

Sobre pobresa energètica no hi ha una definició consensuada, però s’entén que és “la dificultat o la incapacitat de mantenir la llar amb unes condicions adequades de temperatura a un preu just”. Dins aquesta definició cal tenir en compte, també, la situació personal (per exemple una persona amb una malaltia té unes necessitat que no una altra sana) i les necessitats energètiques de l’habitatge (geogràficament o pel tipus d’habitatge).

Què podem fer plegats per millorar la situació? Per una banda, incrementar el coneixement de les persones per avançar en el canvi de model energètic. Aquest canvi implica mesures globals que anteposin els interessos de les persones i el medi ambient als interessos econòmics de les companyies energètiques. Parlem de consum responsable.

Per altra banda, els professionals de l’àmbit social som uns dels agents clau en la identificació i gestió de situacions de pobresa i pobresa energètica. Cal actuar plegats. Bàsicament parlem de la renda familiar (que ha anat baixant amb els anys), les deficiències dels habitatges i el preu de l’energia com a causes de la pobresa energètica. Les mesures per les quals són: les transferències de rendes (són mesures de xoc i correctiva com les ajudes econòmiques d’urgència, els acords amb el tercer sector, subvencions…), l’eficiència energètica (són mesures preventives i permanents com les auditories energètiques, actuacions toves (canvis de bombetes…) i dures (fer obres a l’edifici), acords amb agents específics, formació i sensibilització); i les tarifes socials (són mesures útils a curt termini com acords amb empreses subministradores).

L’ús de l’energia és un requisit previ als drets. Si pensem en el ventall d’activitats que cadascú de nosaltres fa al llarg del dia, en la major part hi intervé alguna forma d’energia: escalfar els aliments, desplaçar-nos en transport, encendre els llums, climatitzar la nostra llar o rentar la roba són accions que només podem realitzar si tenim accés a algun recurs energètic. Si tinc energia tinc aquests drets. I si no tinc energia? La pobresa energètica és un problema que ens afecta i és important detectar-lo per poder fer-hi front.

Servei d’Atenció a la Comunitat

[divider top=”0″]

Font de la imatge destacada: Electricity pylons at sunset de Nayu Kim a Flickr sota llicència Creative Commons