Diàleg interreligiós per a una societat dialogant

Ara fa uns deu anys, parlar de diàleg interreligiós era un fet poc habitual, reduït tan sols als cercles més interessats per la diversitat religiosa. Avui, en canvi, el diàleg interreligiós, si bé potser no s’acaba de saber ben bé què és, sí que en general és una realitat que desperta simpaties, i que dins la societat ha sabut trencar certes resistències que habitualment envolten el fet religiós. Tot i això, com hem dit, encara moltes persones no acaben de saber ben bé què és, i possiblement això es deu a les seves pròpies indefinicions, unes indefinicions que no fan sinó mostrar-nos que encara avui és un fenomen viu, que segueix reflexionant sobre la seva pròpia raó de ser. Així, si d’una banda podem dir que el diàleg interreligiós és aquell que es du a terme entre persones que viuen l’espiritualitat de diferent manera, i que precisament per aquest motiu dialoguen, de l’altra, aviat veiem que els límits del diàleg interreligiós són difícils d’assenyalar.

D’entrada, perquè com que fins i tot les persones d’una mateixa tradició religiosa tenen punts de vista diferent, això també podria ser denominat diàleg interreligiós. Però és que el propi Raimon Pànikkar afirmava que, com que les religions són, de fet, humanismes, qualsevol diàleg entre persones podria, segons com, identificar-se com a diàleg interreligiós. A més, a nivell històric, el concepte també té problemes. En primer lloc, perquè el diàleg entre persones de diverses creences es remunta als inicis de la humanitat. Però també té problemes, en tant que estem acostumats a pensar en el diàleg entre persones de creences de difícil compatibilitat (com els monoteismes mediterranis). Què passa, però, en els casos de les formes d’espiritualitat no excloents entre elles? Això passa sovint en els casos de les espiritualitats orientals, on un pot ser budista, i alhora taoista, sense que per això no grinyoli res de res. Seria això, també, diàleg interreligiós?

En general, però, quan parlem de diàleg interreligiós, a casa nostra, parlem d’un fenomen relativament recent (al voltant d’un segle de vida), occidental, i que proposa un diàleg entre aquells que fins ara havien tingut una actitud de competència. I aquí és on trobem una de les claus del diàleg interreligiós, tal i com l’entenem ara: el diàleg interreligiós no neix d’un interès teòric, intel·lectual, sinó d’una necessitat humana. El pare del diàleg interreligiós modern, per més paradoxal que sembli, és l’imperialisme espiritual occidental propi de l’època de les colonitzacions. Contra un paradigma missioner, que buscava la conversió de l’ignorant, el diàleg interreligiós neix com a paradigma dialogal, que reconeix en l’altre un savi. El diàleg interreligiós, per tant, no és neutre: conté, en el seu si, una manifesta voluntat de transformació social. El diàleg interreligiós modern és humanista, universalista i pacifista. Déu n’hi do!

Al nostre país, el diàleg interreligiós viu un gran creixement sobretot a partir dels anys noranta del segle passat, quan comença a obrir-se camí a partir de les experiències ecumèniques de trobada entre cristians de les diverses famílies. Igual que aquell ecumenisme, el diàleg interreligiós català també beu d’aquest idealisme, amb la mirada posada, no tant en el context mundial, sinó en la situació religiosa catalana: una societat diversa, que de cop i volta veu com apareixen noves formes de religió, però on encara, vint anys més tard de la fi de la dictadura, hi ha religions de primera i religions de segona. El sol diàleg, la sola presència, el sol reconeixement de l’altre, esdevé així revolucionari, i provoca un canvi, potser més tímid del que es voldria, a l’hora d’integrar les religions més marginades, especialment les relacionades amb el nou procés migratori.

A Olot, l’experiència del diàleg interreligiós té com a punt d’inici formal la constitució del Grup de Diàleg Interreligiós d’Olot, el novembre del 2009. Des de llavors, aquest punt de trobada, que agrupa representants de la Comunitat Islàmica de la Garrotxa, el Gurwara Gur Sangat Sahib, l’església evangèlica CCFEAM, l’església evangèlica Beraca i les parròquies catòliques d’Olot, ha anat construint un espai fratern, lliure, on fer present el respecte i l’interès entre les religions. Més enllà de la pròpia activitat com a espai de trobada, el Grup de Diàleg Interreligiós també s’ha implicat en accions dirigides a la població olotina: cada any participa en el Gran Recapte del Banc dels Aliments, ha dut a terme diverses xerrades i jornades de portes obertes, organitza les visites escolars als centres de culte de la ciutat…

Tot plegat ha fet que, actualment, Olot sigui un dels referents catalans del diàleg interreligiós a nivell local. Una experiència i un exemple que esperem que, discretament i suaument, vagi fent germinar aquest esperit de diàleg en la resta d’àmbits socials de la comarca. Així, el diàleg interreligiós haurà servit per a construir una ciutat, una comarca, un país, una societat més dialogant.

Jordi Puig és sociòleg especialitzat en sociologia de les religions i director de la consultora Pneuma. Des de fa uns anys, dinamitza el Grup de Diàleg Interreligiós d’Olot

[divider top=”0″]

PD: La fotografia és d’alguns dels membres del grup d’Olot.